Has hagut de comunicar un acomiadament a algú del teu equip? És una situació complicada per a l'afectat, per a tu i per a tota l'organització. Per això resulta valuosíssim saber com acomiadar un treballador de manera constructiva. Només així podràs normalitzar aquesta realitat i evitar que afecti negativament les parts implicades.
Com va escriure el poeta espanyol Antonio Machado
“Fer les coses bé importa més que fer-les”.
Són moltes les raons que haurien d'animar les organitzacions a humanitzar qualsevol acomiadament dels seus professionals.
Abans d'endinsar-nos en aquest contingut, volem resumir ràpidament quins tipus d'acomiadament són els més habituals. Cada categoria presenta les seves pròpies característiques i circumstàncies, més enllà que no hi ha dos cessaments iguals.
T'animem a reflexionar sobre el context de cada tipus. I, per descomptat, reunir informació addicional, legal i normativa, abans de definir la teva estratègia per dur-los a terme.
Hi ha tres categories principals:
Acomiadament objectiu: Té lloc per motius aliens a la voluntat de les parts. Per exemple, una crisi al mercat que redueix la facturació empresarial i exigeix alleugerir càrregues laborals.
Acomiadament disciplinari: Deriva d'una infracció greu realitzada pel treballador, que no ha respectat les condicions de contractació. Seria el cas d'absentismes injustificats continuats, desobediència o entrega d'informació a la competència. En cas de reclamació, el Jutge Social ho pot considerar acomiadament nul, procedent o improcedent.
Acomiadament col·lectiu o ERO: Afecta alhora molts professionals de l'empresa i es justifica per criteris tècnics, financers, organitzatius o productius.
Evidentment, el context i els factors de cada supòsit estableixen un marc relacional diferent que cal considerar. Així, l'ERO sol trobar els professionals més conscienciats del risc real d'acomiadament, així com preocupats i sensibilitzats com a grup humà. Per contra, l'acomiadament disciplinari sol produir-se en un marc relacional difícil i enfrontat, per la qual cosa la gestió idònia exigeix un lideratge empresarial consolidat.
Arribats a aquest punt, no n'hi ha prou amb estar sensibilitzats amb la importància d'acomiadar els nostres empleats de la manera menys traumàtica possible. Cal tenir clar com fer-ho.
Detallem a continuació alguns criteris i principis operatius, tècnics o legals que cal contemplar:
La situació és clara: cal transmetre una mala notícia a un empleat que pot afectar la resta de l'equip. És un moment dur per a tothom, si bé en pots minimitzar els efectes si tens clar com fer-ho.
T'agradaria ser acomiadat per correu electrònic? Rotundament no. Escull un lloc neutre i discret per xerrar amb el vostre empleat i no l'informeu del motiu de la reunió anticipadament. D'altra banda, no improviseu: consulta la informació relacionada amb el cas i construeix un guió mental amb les idees importants.
Sol ser apropiat incloure un testimoni en aquesta trobada, perquè pugui declarar en cas de contratemps. Convidar un responsable de recursos humans o un dels seus superiors més propers és una bona decisió.
Un bon nombre d'organitzacions escullen divendres per fer aquestes comunicacions. En primer lloc, per estalviar-se el cap de setmana. Però, sobretot, per mitigar l'efecte negatiu d'aquesta marxa: hi sol haver menys gent en acabar la reunió. No obstant això, el teu equip es pot sentir molest en conèixer la seva absència de manera indirecta o externa.
El millor és comunicar el fet poc després d'haver-ho decidit. Evita dates especials, com ara aniversaris o períodes de vacances, i procura fer-ho quan no hi hagi molta gent a l'oficina. La privadesa ajuda a reduir la sensació d'humiliació o vergonya.
L'acomiadat marxa, els seus companys es queden. No és una bona política impedir un contacte final entre les dues parts. Els treballadors podran parlar fora i tothom té dret a acomiadar-se. Si propicies el marc corporatiu adequat, la partida serà menys traumàtica i més natural per a tothom.
Les voltes i els eufemismes no són bones opcions. Sigues directe, no allarguis l'agonia. Has de comunicar amb sensibilitat i empatia, però també amb precisió, honestedat i rigor.
Expressa el teu agraïment a la dedicació prestada i, tant com sigui possible, valora positivament l'experiència compartida. Fes-ho sense exageracions, amb la màxima sinceritat possible. Fins i tot en els acomiadaments més traumàtics, convé ser diplomàtics i reconèixer les coses bones viscudes.
Tota decisió empresarial ha d'estar justificada. Si has arribat a la conclusió que és imprescindible acomiadar aquesta persona, serà per alguna cosa. A tots ens resulta més fàcil assumir la realitat quan en coneixem els motius. A més, aquest argumentari permet convertir l'experiència en una oportunitat de millora.
És cert que, de vegades, algunes informacions pertanyen a l'esfera privada corporativa. Però el teu interlocutor té dret a conèixer què ha passat: ho has d'informar amb fonament i amb la discreció requerida. De nou, ho has de fer amb sensibilitat, sense suscitar ferides i de manera constructiva.
Quan tenim temps per anar assimilant una realitat, per dolorosa que sigui, ens trobem més preparats davant seu. Per això convé impulsar unacomunicació fluida amb els nostres empleats de manera permanent. Si alguna cosa va malament, els hem de fer-los partícips en el seu moment. Sobretot si el que no està funcionant és el seu rendiment o productivitat. Si la primera notícia que té l'afectat sobre això és el dia de l'acomiadament, alguna cosa has fet malament.
De vegades, pots excedir-te en la teva intenció de suavitzar el moment i provocar justament el contrari del desitjat. Recorda: guant de seda i puny de ferro, has de ser inflexible als continguts essencials de la teva comunicació.
Ho hem tractat amb amplitud prèviament, però hi insistim. Més enllà de la importància per a la validesa real de l'acomiadament, també ofereix seguretat i manifesta respecte per l'acomiadat.
Posa't al lloc de l'altre. Considera com t'agradaria a tu ser tractat en aquesta situació i aplica aquesta referència. Això sí, adapta-la a la seva personalitat i caràcter. Si t'anticipes als seus sentiments, cavil·lacions i reaccions, et resultarà més fàcil ajudar-lo.
Aquestes situacions no són fàcils per a ningú, encara menys per a qui rep la mala notícia. Així que heu d'esperar algun tipus de reacció negativa. Enuig, plor, angoixa, ansietat i fins i tot ràbia poden tenir cabuda al teu empleat.
En aquests casos, el teu paper no és donar consol. El millor és donar-li temps i espai perquè es calmi i s'expressi. Un bon recurs és oferir-li un mocador o un got d'aigua.
Després de donar-li la notícia, el millor és agilitzar el moment de marxar. Acompanyeu-lo al seu lloc perquè reculli les seves coses, o doneu-li temps per fer-ho. Informa-li que els seus companys no estan al corrent —o de quins sí que ho estan— perquè els hi ho pugui dir. Vés amb ell fins a la sortida i dóna-li les gràcies de nou a l'últim moment. Seguidament, reuneix-te amb els seus companys i explica'ls la decisió.
Ara ja saps com acomiadar un treballador de la manera més humana, constructiva i assertiva possible. Tots sortireu guanyant així: l'empleat acomiadat, els companys i l'organització en conjunt. També tu, personalment, doncs viuràs aquesta realitat de manera menys estressant.
Estàs buscant talent per ampliar el teu equip?
Des d'ISPROX t'ajudem a trobar el perfil adequat, estalviant-te temps i augmentant la teva taxa d'èxit en la contractació.